|
Les infrastructures de
tractament de les aigües residuals
La
depuradora del Prat de Llobregat
A la primavera de l'any 2003 han
entrat en servei les instal·lacions de tractament
biològic de la depuradora del Prat de Llobregat.
Aquesta és l'actuació més important
del Pla de Sanejament de Catalunya, tant per les dimensions
de la instal·lació, com pel volum d'inversió
i les repercussions ambientals. Serà la depuradora
biològica més gran de l'estat espanyol
i una de les mes grans d'Europa, fins que - una mica
més tard - la depuradora del Besòs no
hagi completat l'adaptació a aquest tractament.
La depuradora tractarà les
aigües residuals dels municipis de Barcelona (35%
aproximadament), L'Hospitalet de Llobregat, Cornellà
de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí,
Sant Boi de Llobregat, El Prat de Llobregat, Santa Coloma
de Cervelló i, parcialment, de Sant Just Desvern.
Amb aquesta planta es completa el sistema de sanejament
metropolità al depurar-se totes les aigües
residuals metropolitanes, amb la consegüent millora
de les condicions ambientals de l'àrea metropolitana.
En aquesta zona de l'àrea
metropolitana hi ha una forta implantació industrial,
aquesta depuradora haurà de tractar un cabal
major a la que generen els seus habitants, globalment
la càrrega contaminant que tractarà serà
superior a 1.500.000 habitants equivalents.
La gestió de les obres s'ha
dut a terme mitjançant l'empresa pública
Depurbaix SA, creada específicament per aquestes
obres i participada per l'Estat i la Generalitat de
Catalunya. La construcció de la depuradora té
un cost de 150 milions d'euros. A aquest cal afegir-hi
el cost de les obres dels col·lectors, pluvials
i estacions de bombeig associats al sistema. L'import
total ascendeix a 240 milions d'euros a finançar
entre l'Estat Espanyol (85%) i l'Agència Catalana
de l'Aigua (15%). L'aportació estatal prové
dels fons de cohesió europeus.
No hi ha dubte de la rellevància
per al medi ambient d'aquesta obra i els seus beneficis
sobre l'entorn seran determinants, alguns ja s'han començat
a notar i en destaquem els següents:
| · |
Millora de la qualitat de les
aigües de la zona costanera, que permet la
recuperació del litoral del Prat de Llobregat
i de les platges del sud de Barcelona per a usos
lúdics. La posta en marxa del pretractament
i de l'emissari submarí ha permès
que aquest any la sorra de la platja tingui una
millor qualitat i es pugui permetre també
el bany. |
| · |
Recuperació mediambiental
de la llera del riu Llobregat en els seus darrers
quilometres, molt malmesos per els abocaments d'aigües
residuals sense depurar. |
| · |
Millora de la qualitat de les
aigües del port de Barcelona |
| · |
Millora de la qualitat de l'aigua
dels aqüífers del Llobregat al suprimir
la càrrega contaminant al medi. |
 Aquestes
millores que ja es perceben es deu a que la nova planta
depuradora del Llobregat es posa en servei de manera
progressiva a mesura que finalitzen les seves diverses
fases de construcció.
Les característiques més
significatives de la depuradora són:
| · |
La planta ocupa una superfície
de 36 hectàrees. |
| · |
Cabal de disseny de 420.000
m3/dia en una primera fase. El tractament serà
biològic amb digestió anaeròbia
de fangs. |
| · |
Cabal màxim de futur:
630.000 m3/dia. Es compta amb una reserva de terrenys
cas que sigui necessari en el futur l'ampliació
de la planta. |
| · |
Cabal de pretractament i de
l'emissari submarí: 14,58 m3/segon. El dimensionat
d'aquestes instal·lacions es tres cops superior
al cabal de disseny facilitant així assumir
l'increment de cabal per pluges i evitar els abocaments
contaminants en el riu Llobregat o a la costa. |
Actualment està en construcció l'ampliació a tractament terciari de la depuradora. La previsió del cabal a tractar és de 3,25 m3/segon. Amb aquest tractament s’eliminaran nutrients (nitrogen i fòsfor), es filtrarà i desinfectarà l'aigua i es podran emprendre mesures actives en la reutilització de l'aigua depurada que tindran com a destí les zones humides del delta, el manteniment del cabal ecològic en el últim tram del riu, el Delta i les seves zones agrícoles.
|
