|
 Valorització
energètica
En aquestes plantes, també
anomenades incineradores, hi van a parar aquells materials
que no han superat els processos de recollida selectiva
i de reciclatge, i, per tant, són destinats a
processos d'eliminació específics: és
doncs una de les solucions del tractament finalista.
És una instal·lació
on les deixalles es cremen de forma controlada a fi
de reduir-ne el pes i el volum i recuperar l’energia
resultant de la combustió per obtenir vapor d’aigua,
que al seu torn, es pot utilitzar per generar energia
elèctrica. Les cendres resultants del procés
es confinen en dipòsits controlats i les escòries
generalment són valoritzables com a material
de rebliment.
Els objectius bàsics d’aquesta
instal·lació són:
- Reduir el pes i el volum
dels residus
- Aprofitar energèticament
el calor que genera la incineració
Per això
cal:
- Realitzar una combustió
correcta dels residus
- Efectuar un control rigorós
sobre les emissions gasoses segons els paràmetres
que la llei marca
- Facilitar el tractament correcte
dels residus resultants de la incineració,
amb els sistemes d’acumulació i evacuació
adequats.
En una instal·lació
d’aquest tipus podem diferenciar:
1. Bàscula:
Controla les tones entrades
2. Fossat de recepció:
Zona coberta on els camions aboquen la seva càrrega.
És el punt on s’emmagatzemen les deixalles
abans d’entrar al forn
3. Forn de combustió:
Cambra on es produeix la combustió de les deixalles
4. Caldera: Dispositiu
on s’aprofita el calor generada per la incineració
de les deixalles
5. Electrofiltre:
Conjunt de plaques carregades elèctricament que
actuen com a separador de les partícules presents
als gasos resultants de la combustió.
6. Filtre de rentat
de gasos: Conjunt format per la torre de reacció
de gasos àcids, injector de carbó actiu,
filtre de mànegues i sitja d’acumulació
de residus. Permet separar i/o inertitzar els contaminants
dels gasos abans d’evacuar-los a l’exterior.
7. Turboalternador:
Conjunt acoblat que transforma l’energia calorífica
del vapor en energia elèctrica.
8. Xemeneia: Tub
vertical de gran altura per on els gasos són
alliberats a l’atmosfera.
La instal·lació funciona
així:
Els residus que arriben es pesen
i s’emmagatzemen al fossat.
Els operaris fan el control dels
residus per l’acció d’un pop, alhora
que els van dipositant a l’interior dels forns
per les tremuges o boques d’entrada al forn.
Dins el forn les deixalles s’hi estan, de mitjana,
uns 45 minuts. Els forns treballen a temperatures d’entre
850 ºC i 1.000 ºC. Temperatures més
elevades o més baixes que aquestes no asseguren
un tractament d’incineració adequat.
Els fums passen per la caldera, l’electrofiltre
i el sistema de rentat de gasos. Els gasos, amb l’ajuda
d’un ventilador, surten a l’exterior per
la xemeneia.
En aquest procés, es generen
uns residus, les escòries, que són evacuades
dels forns. Se’n separen els metalls mitjançant
un sedàs vibratori i es dipositen en un punt
d’acumulació fins que són recollits
i portats a altres instal·lacions. Les cendres
i partícules separades dels gasos s’acumulen
en una sitja tancada, per portar-les posteriorment a
centres de tractament de residus especials.
Els fums que surten del forn passen
per la caldera, on escalfen aigua que, un cop transformada
en vapor, serveix per obtenir energia elèctrica
per acció d’una turbina.
La incineració és el
tractament tèrmic més estès, però
no és l’únic. Altres tractaments
tèrmics existents són: la piròlisi
(transformació química dels residus sense
oxigen) i la gasificació (transformació
química dels residus amb una quantitat reduïda
d’oxigen).
A l’àrea metropolitana
de Barcelona hi ha dues incineradores en funcionament:
la incineradora de Sant Adrià de Besòs
i la de Montcada i Reixac. Les dues disposen d’electrofiltres,
que permeten l’eliminació de partícules,
i de sistemes de rentat de gasos, on s’injecta
una lletada de calç, que permet, a més
del refredament dels gasos, la disminució dels
nivells dels components gasosos àcids (clorhídric,
fluorhídric,...) amb una posterior addició
de carbó actiu, de manera que es disminueixen
les emissions de dioxines i furans als nivells marcats
per la llei. El residu salí que es forma es recull
en els filtres de mànega i es porta a una sitja.
Disposen també de sistemes d’anàlisi
de gasos en continu, que controlen automàticament
alguns dels sistemes de depuració, i la millora
en la gestió dels subproductes i rebuigs. Les
escòries poden ser utilitzades com a material
de rebliment i les cendres reben un tractament com a
residus especials per part de gestors autoritzats.
Les dues incineradores aprofiten
l’energia calorífica despresa durant el
procés de combustió dels residus mitjançant
la generació d’energia elèctrica.
La incineradora del Besòs subministra uns 105.000
MWh/any a la xarxa elèctrica. La planta de Montcada
subministra vapor per a ús industrial i produeix
uns 1.000 MWh/any.
|
