|
Resta i rebuig
La consolidació i al creixement
de la recollida segregada dels residus municipals fa
que vagi disminuint la quantitat de deixalles que es
porten a les instal·lacions de tractament finalista.
Els municipis de Barberà del
Vallès, Sant Andreu de la Barca i Sant Cugat
del Vallès, tots ells de l’àmbit
metropolità, porten als abocadors de Vacarisses
i els Hostalets de Pierola les seves escombraries.
La recollida per a metanització,
que duen a terme els municipis metropolitans, explica
la important reducció de la RESTA dels municipis que aporten residus als Ecoparcs.
El dipòsit controlat del Garraf
i la planta incineradora
del Besòs son les dues instal·lacions
de tractament finalista existents a l’àmbit
metropolità. La titularitat de la planta incineradora
del Besòs és de TERSA, empresa de capital
públic, mentre que el dipòsit controlat
del Garraf ho és de l'EMMA.
Cada vegada, es més important
la diferenciació entre RESTA i rebuig. La fracció
RESTA, correspon a la fracció que queda després de les recollida selectives.
En el cas dels municipis que han implantat el model
Residu Mínim, la resta es correspondria, en part,
a la fracció seca.
En l'actualitat, la denominació
rebuig, s'empra per denominar els
materials que no han pogut ésser valoritzats
en la respectiva planta de tractament (ni en altres
plantes) o que es generen en el propi procés com a rebuig de planta.
|
